L'atmosfera i els cicles biogeoquímics

S´anomenen cicles biogeoquímics els recorreguts dels principals elements o compostos que formen part de la matèria orgànica de la vida, considerats a escala planetària. Els principals són el del carboni, el del nitrogen, el del sofre i el del fòsfor. Al llarg d´aquests cicles, aquests elements circulen per la biosfera (éssers vius), l´atmosfera, la hidrosfera, el sòl i la litosfera, de forma que es troben en circulació contínua, en un procés dinàmic que també ha estat denominat la roda de la vida. De cara al canvi climàtic, el més important és el cicle del carboni. Si l´iniciam a la litosfera, cal fixar la vista en els agents atmosfèrics que ataquen les roques que contenen carboni: una part es converteix en CO2, que passa a l´atmosfera, mentre que una altra part esdevé bicarbonat càlcic, el qual és susceptible de ser arrossegat pels corrents d´aigua fins al mar i es deposita al fons si la temperatura disminueix o la concentració augmenta per sobre el punt de saturació. També des de la litosfera s´alliberen grans quantitats de CO2 durant les erupcions volcàniques. Quant al medi marí, es produeix un intercanvi permanent de CO2 entre les capes superficials marines i l´atmosfera. Això no obstant, una gran part del carboni es troba a les aigües profundes o depositat al fons. Aquestes aigües profundes només pugen a la superfície en quantitats significatives als pols geogràfics, i és en aquests punts on hi ha un intercanvi més gran. D´altra banda el fitoplàncton marí fixa el carboni per fotosíntesi i l´introdueix així a la cadena tròfica. Posteriorment, els organismes morts i les restes orgàniques passen a les aigües profundes. En aquest sentit, és molt important recalcar que els oceans són els principals neutralitzadors dels augments del CO2 atmosfèric. Cal indicar que la capacitat d´absorció dels oceans respecte del CO2 és pràcticament infinita; el problema rau en la velocitat de transferència o d´absorció. Tenint en compte el paper clau que juga aquest gas a la biosfera i, també, en l´alteració de l´efecte hivernacle i en el canvi climàtic, cal destacar aquest important paper dels oceans i del cicle de l´aigua en general. Per la seva banda, el carboni biològic terrestre és fixat des de l´atmosfera per les plantes verdes i incorporat a la cadena tròfica. Els organismes morts i les restes orgàniques s´incorporen de nou al sòl. Al seu torn, les plantes i els animals retornen CO2 a l´atmosfera a través de la respiració. Cal reflexionar sobre els efectes o alteracions que l´home produeix sobre aquest cicle natural del carboni. Per exemple, amb les grans desforestacions s´impedeix la fixació de carboni a través de les plantes verdes superiors, mentre que amb la combustió de carbó, petroli i altres derivats s´augmenta el pas del carboni litosfèric al carboni atmosfèric en forma de CO2.